Denia -Valls de la Marina.

Aci vos dixe la classificació de la marxa de este cap de setmana a Denia, del integrants de club ciclista Guadassuar.
Lluitant contra els elements i algunes cosetes més, je je,je , ..... feia un fred que pelava de bon de mati i
un aire asqueroset i gelat, que ens a acompanyat durant tota la marxa.
I soles hem tingut com a mala anecdota, el xicotet accident que ha tingut el nostre Jose Rios, al caure en la curva d'entrada
a meta, per lo demes hem gaudit de una durissima i bonica marxa pels valls de la Marina.

Temps classificacio III Marcha Denia-Valls de la Marina (155 kms):


Puesto Dorsal Nombre Avit. incluido Sector1 Sector2 TOTAL

39 78 Rios Lopez,Jose Luis 5:38:47.92 2:03:17 3:03:53 5:07:10
44 71 Martinez Jornet,Javier 5:35:29.18 2:08:59 3:00:44 5:09:43
68 82 Bou Porta,David 5:41:21.46 2:09:28 3:06:34 5:16:02
79 77 Martinez Perez,Rafa 5:41:21.55 2:11:22 3:06:36 5:17:58
126 79 Año Sais,Ernesto 5:52:51.69 2:11:25 3:18:06 5:29:31
150 81 Camarasa Checa,Jose 5:54:19.32 2:18:27 3:19:32 5:37:59

ÈXIT DE LA PRIMERA CRONOESCALADA GUADASSUAR

Un total de 16 han sigut els valents que s'han afrontat aquest matí de dissabte a la I Cronoescalada Guadassuar. El dia pareixia que no acompanyaria, i així ha sigut, però després de la cronoescalada. 

A les 8:00h em eixit des de l'ermita per tal d'anar cap a Simat, on començava la cronoescalada. Una vegada allí, i després d'alguns problemes en la cobertura per a començar la prova, a les 9:24h s'ha donat l'eixida al primer participant.

Cal destacar l'ajuda al cronometratge per part de Jose Palau i Salva Barberà (MOLTES GRÀCIES), i al video/moto i organitzament de Eduardo Beltran i Ricardo Vico. Així mateix també la presència com a espectador del tio Juan Roig.

Esportivament no hi ha hagut moltes sorpreses. Feli ha demostrat el magnífic estat de forma, ja que prompte començarà la temporada de ciclisme. Jose Rios ha sigut el segon en arribar demostrant la seua valia com a ciclista, com a persona no cal dir-ho. I el tercer a estat Rubén Marqués, amb una magnífica cronoescalada.

Com que hi havia premi d'esmorzar per al primer i l'últim, aquest ha estat Vicent Osca, què poc a poc va posant-se millor.

Magnífic dia que segur que repetirem. Gràcies als organitzadors Eduardo Beltran i Mario Bou. 

I com no, animar a la resta de membres dels dos clubs. No importa el resultat, es tracta d'un dia de germanor i convivència. Hui no ha sigut el millor dia per l'oratge, però esperem a l'altra comptar amb la major par de tots els membres.

                                                                                                              

Açò és un Club: GUADASSUAR                                                                     

2 DIES PER A LA CRONOESCALADA

Ja estem a 2 dies de la I Cronoescalada Guadassuar. Encara no sabem si ens acompanyarà l'oratge, ja que la previsió no és la més bona.

Un total de vora 20 serem els participants en aquesta activitat preparada pels membres del Club Ciclista Guadassuar i el Club Triatló Guadassuar.

Recordeu que encara podeu confirmar la vostra assistència en les webs dels respectius clubs.

I a més tenim el premi gentilesa de Cesar:

• Esmorzar de bades pel primer en arribar.
• Esmorzar de bades per l'últim en arribar.

Esperem veure a la major parts dels membres dels respectius clubs, si no participant, animant a la resta de companys.

3 de desembre de 2011. I CRONOESCALADA GUADASSUAR

Ja vos podem confirmar la data del 3 de desembre de 2011, en la qual tindrà lloc la I cronoescalada Guadassuar. Organitzada pel Club Ciclista Guadassuar i el Club Triatló Guadassuar es tracta d'un entrenament de germanor per als ciclistes dels dos clubs, en el qual esperem reunir al màxim nombre de ciclistes de la localitat.

I ja tenim premis per als que acaben abans. Polseu play al video i veureu al nostre company César el que ens diu.

Recordeu que podeu inscriure's al blog del club ciclista o del club de triatló. Al següent enllaç teniu el reglament de la prova: REGLAMENT

Ens veiem el dia 3 de desembre per tal de pedalejar un rato junts Fent el que ens agrada.

I CRONOESCALADA CLUB CICLISTA i TRIATLÓ GUADASSUAR.

Ja estan ultimant-se els preparatius per a la que segurament serà la I Cronoescalada Guadassuar. Aquest entrenament sols serà per als membres dels respectius Clubs i esportistes de la localitat. No es tracta de ninguna competició, si no d'una jornada de convivència.

Esteu preparats?

De pedals , danses i altres festes

De pedals, danses i altres festes.

Pareix que per fi ha passat l’estiu, a uns ens ha paregut curt, altres ja tenien ganes de tornar a la rutina de tots els dies. Però el que es ben cert , al menys per als que participem en les activitas del Club, es que no hem tingut massa temps per a aborrirmos.

Un poc a mena de crònica i molt per alló de seguir fent “grupeta” repasem el que han donat estos mesos de la caloreta:

Ens quedàrem desprès de la Quebrantahuesos en la escopeta carregada, per encarar la ja clásica excursió a les plages d’Alacant i enguany li ha tocat a Benidorm.

Etapeta, com ja va sent normal per Barx, la Marina i el Coll de Rates, que per qui no ho sap, es eixe lloc on una tallada de melo d’alger té un gust difícil d’explicar i sempre está fresc.

En aquesta ocasió un poc passats per aigua, però que es una lleugera pluja per a estos fenomens? Ja vos ho dic jó: un motiu mes per a donarse presa a la baixada cap a Callosa i aixi asecarse! Alguns (Mario, Jaume i Feli) es quedaven amb ganes de pedal i digueren: ara, ens tornem sense parar al poble!. I es que la bojeria, com tot, té diversos graus…..

Tocat els collons! Qualsevol cosa els val i com de costum les fieres anaren sobrats i els que no, ens prenguerem la vengança cara a les cervesetes, en arrivar al paseig de la plaja de ponent. Xe que fresquetes estaven!

Desprès ben dinats, donar els premis de la temporada, pasejar a vora mar i quan es fa fosc, lo que dia aquell: “la noche me confunde” i no ho recordé bé.

Passem del pedal a la festa autèntica i com no! Trobem la dansa:

Açi passa al revés que bora mar i quan vé la nit, esta gent reviscola!. Capitol apart dins els agraïments mereixen les dones que s’encarreguen de possar en marxa este embolic de disfresses, sempre ha d’haure algú que treballe.

Soparet de germanor, primeres rialles en vores tots maquejats i … a la dansa. Menuda colla que no ajuntarem, açó va prenent força!

Als que ballarem no cal que vos ho conte, als que vinguereu al sopar i a voremos ballar, espere que es divertireu. Moltes gracies!

I si s’ho perguereu, com es sol dir: pitxor per vosaltres!, a tots menys a ú que estaba pedalejant per la costa nort de França i se que es va recordar quasi tant de la dansa com nosltres del amic.

Per acabar este repás estiuenc, sols queda el dinar del dijous, on no faltá de res: bon menjar, bons amics i molta música. L’estiu que vé, mes!!!!

Guadassuar + agost = dansa

Un any mes: Torna la dansa!

Anem per la tercera! Quasi de broma canviarem una nit de fa dos anys els pedals per les castanyoles i

....... mira com que pareix ens ha agradat.

En tall de fer festa esta colla, s’apunta a totes i no en vol deixar passar cap!

Bé, desprès de un sopar i un dinar previs, la dansa ja està en marxa així que si algú no s’ha entera’t no te més que dir-ho i posar-se a punt per sopar, ballar i el que vinga desprès.

El dia: dimarts 23 d’Agost, "el dimarts de danses".

NOTES:

Crec que es va a organitzar una escoleta prèvia, per als que s’amaguen dient que no saben ballar.

I tampoc cal dir que esteu tots convidats al sopar previ d’eixa nit: els que ballen, els amics i els apegats.

La QH segons Boro

QH 2011

Un altre any hem anat cap a Sabiñanigo amb molta ilusió i ganes de gaudir d´un cap de setmana de Bici i sobretot de disfrutar dels amics o de la familia de la Bici, com vullgau dir-ho.(Es que.. mos volem molt!).

Jo que crec que cada any mos superem, tant en la organisació ,com en lo be que ho passem, no parle de la bici perque ahi cada uno dona tot el que te i acabarla si deu vol i no el pasa res ja es un EXIT.

En el tema dels agraiments la llista es molt llarga:

-Al matrimoni Ernesto i Encar (super-logistica Confeccio de Viatjes) que pareix pobres que tinguen una agencia de viatjes i nomes fem que cambiar i cambiar i no se com s´aclarixen( i tot sense fer una mala cara).

- El presi que es fa carrec de que la gastronomia no falle en el viatje i durant tot l´any(que president tenim de més categoria).

-Les dones que estagueren aguantant tot el rosari de corredors per a donar anims a tots (encara que en algu es despistaren) i tambe per cuidarme ja que este any la meua dona no anava.

- El xofer que eixe xicon no pot ser mes bon element ( no s´enfada ni pegantli).

- Als amics de la bici per les hores que gaudim tot l´any junts entre esforç i risses.

- I sobretot a la meua DONA i a la meua xica AITANA que m´han ajudat per a que jo entrenara tot l´any, sacrificanse de moltes coses (LES VUIC MOLT).

Hem despedeix diguent-vos que mos vetjem si ens seleccionen al 2013.

Un abraç molt fort

Boro Olmos.

Aventures i desventures de Raul

Vaig obrir els ulls i ja eren les 4.40h. Faltaven 5 minuts per a que sonara el despertador. Es raro amb mi despertar-me abans que sone, soc molt bon dormidor. Em va donar una bona sensació ja que no tenia son i vaig començar a estirar un poc. Em vaig dutxar i em vaig ficar l´equipatge de guerra. Vaig baixar a desdijunar i encara no havien obert. Començaven les tensions de l´oratge en Somport, en Escot o Laruns...

Una vegada amb la panxa plena i a la motxilla al llom pujarem al autobus i cami a SABIÑÁNIGO. M´esperava un gran repte personal, un dur repte. Una vegada preparada la bicicleta, les sabates i ¡com no! el menjar, enfilem cap al "caixó d´eixida". A mi em va tocar eixir amb Campano, Julio i Oscar (Algemesi). Dir que Oscar era la meua referencia enguany. Savia que te moltissimes qualitats tant fisiques com psiquiques per baixar de les 7 hores.

¡PUUUUUUUUUUUUUMMMMMMMM! Sona el cohet i no se que va se mes ràpid pujar a la bici o ficar el plat gran. Vaig eixir molt rapid, sempre rodant en un grup de les meues caracteristiques i al mateix temps vigilant a Oscar. Va tot perfecte, les pulsacions, l´estat d´anim, la pedalada, etc.

Tot be fins que a uns 3km de la fi del Somport agafe a Oscar i vec que va amb el 25 de darrere, tot el ferro ficat. Ahi em vaig preocupar perque no era normal que jo l´agafara i mes que anara amb el 25 ficat. Li vaig preguntar i em va dir que anava massa alt de pulsacions. El vaig animar com vaig poder i vaig continuar. Savia que despres al Marie Blanc m´agafaria.

Baixem Somport amb el cos banyat, algo que em fa no baixar tant depresa. Rodem de pla fins aplegar a Escot on comença l´infern. A Oscar ja el tenia al costat i començarem a pujar junts. Una anecdota es que les ulleres no ens feien falta i com vaig poder em les vaig ficar baix del xaleco i Oscar va tractar de fer-ho i no podia, el vaig ajudar i ho vam conseguir jajajajaja....

Poc a poc cap amunt i ¡a passar-lo!, eixa era la missió al Marie Blanc. Oscar poc a poc s´en anava, era normal i esperat. Quan vaig aplegar dalt, el primer que vaig fer va ser mirar-me el cronometre que portava a la munyica i marcava 3.34h. Uns dies abans havia llegit que dalt del Marie Blanc es la meitat del temps a fer, inclus algo menys. Això va ser una punxada d´adrenalina per al meu cos. A la meitat de la carrera estava en unes condicions molt bones. Una vegada faig tot el pla que hi ha fins l´avituallament pare a carregar menjar i fer uns 3 - 4 minuts d´estiraments.

Quan acabe puje a la bici i... ¿que passa? note un tambaleig que no era normal. Tenia la roda de darrere punxada. Em vaig asustar perque en eixe moment tot cau en terra i pensant en llevar la roda, cuberta, camara, etc... ufff un infern. Gire el cap i darrere meu, a uns 15mts hi havia un cotxe d´Orbea i deseguida el vaig cridar i en un tres i no res em canviaren la roda. Quan vaig tornar a pujar dalt de la bici vaig pegar una alenada molt profunda i em vaig tranquilitzar. De nou, a remar fins a aplegar a Laruns. Vaig trobar un grupet bonissim, anava a roda i planejant molt be.....

Apleguem a Laruns i em menje una barreta i un "figatell" que diu el tio Paco. Ben alimentat i amb ganes d´agarrar el llarg PORTALET comence a rodar... tot va be. Quan portavem uns 15km em va adelantar Jose (conegut com L´Alferez). També tenia previst que em passara, este tio esta molt fort. Pero be, jo portava la meua marxa.

A falta de 8 o 9 kilòmetres a falta de coronar el PORTALET.... ¡¡BBBBBBBBBBFFFFFFFFFFFFFFFFF!! senc com la roda de darrere comença a perdre aire... En eixe moment tanque els ulls i em passa pel cap tot l´entrenament fet. Eixe entrenament que tant de sacrifici m´ha costat. Quan toner a obrir-los baixe de la bici i mire la roda... completament buida. Espere a que passe un cotxe, perque parar a llevar la roda i ficar-la de nou a mi m´havera costat mes de 15 minuts. No soc molt especialiste en eixe tema. Vaig decidir esperar-me i encomanar-me a algun Sant. Eixe Sant ja m´havia aparegut dalt del Marie Blanc i quan no va tornar a apareixer tant depressa com abans es perque a algu li feia mes falta que a mi.

Al cap d´uns quants minuts va passar Fran. Al mateix moment, passava un cotxe d´Orbea i junts el vam cridar pero ens va fer la senyal que m´esperara al següent. A partir d´ahí tot un rosari pel meu cap. Passaven cotxes, ambulancies, motos... pero res de cotxe d´Orbea. Al cap d´una estoneta va passar el Veterinari i Jaume junts i poc a poc s´en anaven les meues esperances... Va passar Rafa i despres Ernesto...

Al cap d´uns 20 o 25 minuts va aplegar el cotxe d´Orbea. No podia dir-li res perque tenia un nuc a la gola. Li vaig senyalar la roda de darrere i em la va canviar. Em va donar anims i em va pegar una espenteta. Una vegada dalt de la bici de nou, ja s´havia esfumat tot. Sols quedavem jo i la bici, ni Portalet, ni Hoz ni meta, res.

Se me va fer etern coronar el Portalet, no estava concentrat, ni en ganes de pedalejar... Quan aplegue a coronar-lo en una curva vec la pancarta que dies abans havia fet el presi. Eren les meravelloses dones animant a tot el que passava. Començaren a caurem llagrimes d´impotencia i vaig decidir parar i no continuar. Aquella Quebrantahuesos 2011 no era per a mi. Recorde els anims de la meua dona, de la tia Mari, de Xelo, de les Encarnes, etc, en fi de totes en general pero especialment d´una xiqueta que es va agafar al meu coll i em passava la seua maneta per la cara intentant animar-me. Era Laura, la filla menuda de Sergio. Esta va ser una de les coses que em va fer moure i acabar la Quebrantahuesos que tant dura psicologicament se m´havia fet.

Quan puje dalt de la bici, per enesima vegada, i comence a pedalejar, no podia en l´anima, era realment com si pesara 200kg i es feia dur. Vaig passar tot el descens del Portalet plorant a llagrima viva. Mira si estava desconcentrat que a la baixada del Portalet hi ha una curva molt tancada i sense voler vaig tirar recte i quasi em carregue un Guardia Civil.

Al aplegar a la Hoz vaig decidir tornar a parar per vore el "pantano", que diuen que tan bonic es. Realment es meravellos el paissatge pero si vas calentet dalt de la bici ni tan sols et dones compter que hi ha un pantano. En fi, altre moment per al record.

Poc a poc vaig pujar la Hoz, veient a la gent la cara que ficava i remurgava: ¿Quien coño ha puesto esto aqui?. Pos així es la Hoz. Curta pero dura.

Quan aplegue a baixar-la vec un grupet que practiment anava molt be, el problema es que tal com diu Eduardo, el deu Grec dels aires es va deixar la porta oberta... com bufavaaaaa!!

Fent relleus a ritme de grup vaig aplegar a meta on de nou em vaig emocionar d´aquesta Quebrantahuesos.... Ha sigut com un somni, mitja etapa bona i mitja etapa roin. Sensacions d´impotencia pel trevall fet, cosa que a mi personalment m´ha costat molt perque el meu fisic no va a concordancia de la bici. Vullguent baixar de 79kg no he pogut i no per esforç.

Quan vaig deixar la bici al parking i vaig eixir vaig vore a BORO i em preguntà qué havia passat. Sense poder dir res li vaig fer un "no" en el cap. Em va pegar un abraç i em va dir: "Raul, ara ja saps que ho tens en les cames, saps que ho pots fer..."

Be, tot açò es la historia que vaig passar en la QH 2011. Se que tot entra en el joc de la bici i que hi han moltes mes QH que fer i espere fer-les amb la mateixa companyia.

Un abraç.

Raul Esteve.

QH 2011 La llista.

Com se que hi ha morbo en lo dels temps, vos passe la llista i els comentaris els poseu vosatros.

1 Vicent Lopez 6:20 2 Sergio De Latorre 6:32 3 Boro Olmos 6:35 4 José Carlos Lopez 6:40 5 Oscar Garcia 7:02 6 Fran Colomina 7:09 7 Jaime Seguí 7:12 8 Vicent Soler 7:15 9 Rafael Martinez 7:17 10 José Jornet 7:18 11 Ernesto Añó 7:28 12 Vicent Vicens 7:41 13 Manuel Fernandez 7:47 14 Raul Esteve 7:50 15 Paco Gimeno 7:52 16 Jaime Soler 8:21 17 José Meri 8:24 18 Eduardo Beltrán 8:49 19 Antonio Añó 8:59 20 Antonio Cumplido 9:08 21 Julio Puig Retirat 22 Tania Netyalkova Treparriscos

Els nervis de Cesar

JODER , que enveja...............

el divendres a les 6.300, vaig estar a punt de cridar per telèfon per a vore si vols feia falta alguna cosa.

A l'hora del dinar vaig tornar a cridar per saber de vosaltres habieu acavat de dinar.

No li vaig cridar al director de l'hotel per a dirli que no vos faltara de res per vergonya.

El D'inapte a les 6.30 ja me havia alçat i amb el teléfon a la ma volia desitjar-vos sort, però me haguéreu dit caldos.

Cap a la 1 de migdia no me vaig poder aguantar i vaig cridar a Eduardo,clar l'home estava remant i no me va poder agafar el telèfon, vaig tornar a cridar a Ernesto i se va ficar la dona. Ja estava tranquil perquè sabia que anava tot be i l'oratge acompanyava.

Quan Eduardo va acabar i va vore la meua crida me la va tornar i com estava cansat , quedarem per a mes tard per a fer la crònica.

Com no me cridava torni a cridar, i just estaven donant els diplomes, QUE EMOCIÓ!

També vaig parlar amb Ernesto sopant i confirma la millor actuació de l'historia en la QH.

Després de espentar-vos mentalment a tots al Marie Blanc i de seguir-vos al pensament he arribat a una conclusió.

QUE DUR ES FER LA QUEBRANTAHUESOS DES-DE CASA!

ENHORABONA A TOTS ELS CAMPIONS.

Crònica Eduardo

Quebrantahuesos 2011

Crònica personal de Eduardo.

El primer i no és per marcar-nos fanals, però la veritat és que la gent del CC Guadassuar, em sorprèn en cada una de les situacions que compartim i no ho dic per la faceta esportiva si no per la humana. Després de moltes vivències, m'han convençut: esta gent com els bons vins millora amb el temps.

Alguns pares, moltes dones i criatures de totes les edats ens van acompanyar enguany i per a no ser menys que els que passem el matí donant pedals, es van plantar en Portalet i van regalar la seua presència i els seus ànims a tot el que per allí rodava. Van arribar a meta, passades les sis de la vesprada. Sou molt grans!!

Jo, em vaig agafar el dia amb calma, volia desfruitar i la veritat és que ho vaig aconseguir. El mur de Marie Blanc, com sempre se'm va fer etern i encara sort que la pluja la van acaparar els envejosos dels grups capdavanters, a nosaltres només ens van deixar sols amb la carretera mullada i una lleugera boirina que feia més fantasmagòric si és possible eixe trànsit per l'infern.

Em va impactar el silenci espès que surava en l'ambient, almenys no recorde eixa sensació en altres edicions, allò era una fila de galiots remant contra corrent. Quasi podia sentir-se l'esmussar de les articulacions i pareixia que d’un moment al altre mes d’un tendó esclataria en no poder aguantar tanta tensió.

Portalet, se'm va fer més curt que altres vegades i a partir de la presa i el llac d'Artouste, inclús crec que vaig arribar a desfruitar un poc de la pujada. La memòria és summament traïdorenca, no em feu cas, perquè a eixos accidents geogràfics els odíe fins a la mort!

A l'arribar a l'últim quilòmetre, sorpresa!, la veritat és que em vaig emocionar quan vaig veure la pancarta de Guadassuar, no m'ho esperava i suposava que ja faria un temps que haurien baixat amb el Bus cap a Sabiñánigo.

Crec que hem repeteix, però qui no ha viscut l’experiència de passar per eixe autèntic passadís humà en mig dels crits d’ànim de la gent, mai no podrà apreciar el que estic contant. I per als que ho hem viscut no hi han paraules per agrair eixa pujada de forces, quan ja penses que les has esgotat.

Ja sols quedava passar la Hoz de Jaca, per si ens quedava algun dubte i volíem tornar a ficar tot el ferro, no vaja a ser que es rovellen els últims pinyons; prèvia “ginkana” en El Pueyo de Jaca, poblet on la corporació municipal porta algun any en pla d'estalvi radical a la partida d’ asfaltat de carrers.

Passada l'Ermita de Santa Elena, amb Biescas a la vista, a Èol, ja sabeu, el deu grec que s’encarrega dels aires, se li oblida tancar la porta i ens va premiar amb un agradable vendaval de cara. Encara sort que això ho suportem millor i vaig enllaçar amb un grup on navegaven alguns més sobrats de força, així que després de connectar, a roda fins meta. Fins ací no havia mirat l’hora, a la fi uns minutets menys que altres vegades, “en que poquet ens conformem els pobres”

Un altre any tractarem de fer més i millor, perquè no sé si serà el pròxim, però com Mac Arthur proposem (que no prometem) i tal vegada algun dia,... TORNAREM!!

LA QUEBRANTAHUESOS JÁ ESTÁ ACÍ!!

La Quebrantahuesos já está ací!!

Com es sol dir en ocasions com la present, el peix està tot venut. Ara sols queda arreplegar les rendes del treball de tota una temporada de sacrificats entrenaments i encara que no es hora de filípiques, m’agradaria recordar-vos a tots que el èxit d’esta empresa ja el tenim en el sac.

Esta edició pinta a l’any dels records, mai no he vist la gent tant motivada i hem començat per batre totes les xifres d’assistència.

Un total de 46 persones vinculades a Guadassuar tenim previst viatjar a Sabiñánigo, 23 bicicletes ens acompanyen per tractar de gaudir d’un dia inoblidable en mig d’eixes muntanyes pirinenques. Sols resta demanar prudència i que ens acompanye l’oratge.

Fins el divendres a les 6,45 a la plaça de la Constitució (davant de ca Paco).