divendres, 16 de setembre del 2011

De pedals , danses i altres festes



De pedals, danses i altres festes.

Pareix que per fi ha passat l’estiu, a uns ens ha paregut curt, altres ja tenien ganes de tornar a la rutina de tots els dies. Però el que es ben cert , al menys per als que participem en les activitas del Club, es que no hem tingut massa temps per a aborrirmos.

Un poc a mena de crònica i molt per alló de seguir fent “grupeta” repasem el que han donat estos mesos de la caloreta:

Ens quedàrem desprès de la Quebrantahuesos en la escopeta carregada, per encarar la ja clásica excursió a les plages d’Alacant i enguany li ha tocat a Benidorm.

Etapeta, com ja va sent normal per Barx, la Marina i el Coll de Rates, que per qui no ho sap, es eixe lloc on una tallada de melo d’alger té un gust difícil d’explicar i sempre está fresc.

En aquesta ocasió un poc passats per aigua, però que es una lleugera pluja per a estos fenomens? Ja vos ho dic jó: un motiu mes per a donarse presa a la baixada cap a Callosa i aixi asecarse! Alguns (Mario, Jaume i Feli) es quedaven amb ganes de pedal i digueren: ara, ens tornem sense parar al poble!. I es que la bojeria, com tot, té diversos graus…..

Tocat els collons! Qualsevol cosa els val i com de costum les fieres anaren sobrats i els que no, ens prenguerem la vengança cara a les cervesetes, en arrivar al paseig de la plaja de ponent. Xe que fresquetes estaven!

Desprès ben dinats, donar els premis de la temporada, pasejar a vora mar i quan es fa fosc, lo que dia aquell: “la noche me confunde” i no ho recordé bé.

Passem del pedal a la festa autèntica i com no! Trobem la dansa:

Açi passa al revés que bora mar i quan vé la nit, esta gent reviscola!. Capitol apart dins els agraïments mereixen les dones que s’encarreguen de possar en marxa este embolic de disfresses, sempre ha d’haure algú que treballe.

Soparet de germanor, primeres rialles en vores tots maquejats i … a la dansa. Menuda colla que no ajuntarem, açó va prenent força!

Als que ballarem no cal que vos ho conte, als que vinguereu al sopar i a voremos ballar, espere que es divertireu. Moltes gracies!

I si s’ho perguereu, com es sol dir: pitxor per vosaltres!, a tots menys a ú que estaba pedalejant per la costa nort de França i se que es va recordar quasi tant de la dansa com nosltres del amic.

Per acabar este repás estiuenc, sols queda el dinar del dijous, on no faltá de res: bon menjar, bons amics i molta música. L’estiu que vé, mes!!!!

1 comentari: