Seguim que açò no s'ha acabat!

Desprès d'unes dies per a vore les coses des de certa distancia i per tant amb mes perspectiva vos penge algunes conclusions del que va representar per a mi la Quebrantahuesos i eixes quasi tres jornades de convivència amb la gent del Club Ciclista Guadassuar.

Comence per analitzar la faceta esportiva on per a que hagés de tot, no falta res. Des de el abandó mes bé psicològic de qui vos escriu, fins al esgotament físic total o l'avaría mecànica que acaba menjant la moral. Tot barrejat amb les brillants actuacions dels que es convertiren en autèntics herois sols per el fet d'haver pogut creuar la tan esperada ratlla de meta. Per a mes detalls, vos aconselle que vinga u el dissabte 17 a la paella del mes, que de segur estarà calenteta.

De tota manera i com que el objectiu primer, al menys per a mi, es va complir i tornarem un any mes sense incidències dignes de menció. La resta de fets no passen de ser unes vivències mes per a guardar en el sac ja ple de les coses que alguna volta s'han de recordar amb la necessària nostàlgia dels temps passat.

Per a arrodonir el viatge, com no, l'ambient en el grup va ser una vegada mes antològic. Com ja es costum, s'aprofità cada moment amb ganes i amb l'esperit festiu que sempre ens acompanya, açò es un tret d'identitat molt difícil de trobar, es fa el que es pot en altres qüestions però l'ambient del grup sempre es impressionant. Estic per registrar la marca del Club i vendre els drets en lo mon empresarial, tan falt últimament de energies positives.

Bé, tot este embolic d'idees sols era el preàmbul d'una mes important. Per que esta saludable actitud continue, com passa tantes voltes, no ha de pedres punt i ací estic jo per a donar un poc la llanda i dir vos que les dones, que com sempre venen xafant fort!, ja estan tractant de preparar les disfresses per a l'esperat dimecres de danses, on ho anem a passar millor si cap que l'any passat, encara que la cossa la vex difícil, allò va ser autènticament històric!

Però estic segur que per nosaltres no ha de quedar!

Aprofite, com no per a convidar als incondicionals del Club, que no pedalegen però aporten tant com el primer ciclista, a participar com tantes voltes, saben que els esperem amb els braços oberts.

Si queda encara algun despistat que no es dona per entera t, només te que preguntar!

Un abraç. Eduardo.