Fa molt de temps que vaig en bicicleta, però me n´he adonat que he descobert ara, el vertader ciclo-companyerisme.
Per casualitats de la vida, el company César em va “liar” per inscriure´m a la quebrantahuesos, jo no sabía on anava, però ell em va dir que hi había un grup de “bona gent” de Guadassuar que había organitzat el viatge, amb acompanyants, i la idea em va agradar.
Vaig començar en entrenar en sollitari al mes de febrer, amb molta illusió però poca fé, la “llegenda de la quebrantahuesos” m´atemoría. Un més mes tard, vaig començar a entrenar amb la gent de Guadassuar, (tenía raó César, molt bona gent, que em va acollir al grup com un més).
Recorde aquelles primeres vesprades de Dissabte amb Ernesto, Vicent, César, etc., que gaudía de les meues primeres eixides amb companyía, amb un sofriment que no podeu imaginar per poder seguir-los, e intentant aprendre el máxim d´ells. No oblidaré les primeres eixides de diumenge, ja més numeroses, aprenent a rodar en grup, amb el bon rotllo de la gent, i el bon ratet de l´esmorzar. També em queda grabat a foc, el patiment de vore´m les pulsacions pels núvols i un dolor de cames indescriptible, (mentre Bernardino em deia “¿¿Com et ve el traje, Oscar ??, he,he,he.”)
En poc de temps em trobe bé físicament i amb la moral molt alta, gracies al recolzament de tot el grup, y puc aconseguir completar etapes inimaginables per a mi, com les de Cortes o Fontanars, a les que s´aprècia a aquest grup un especial companyerisme.
Arriba el día d´eixir cap a Sabiñánigo, no em trobe molt bé físicament, un dolor estrany........ però quan arribe a Guadassuar, veig l´il.lusió a les cares de tots, que em contàgien ràpidament. Consue i jo Coneixem a la resta de gent que viatjará, tots molt amables, ens fan sentir entre amics.
El viatge es fa molt amè, entre bromes i chistes, el trajècte i el día es fan curts. Prompte a descansar. “L´endemá ens espera L´infern” - Juanlu Esteve -.
Són les 4,30 hores de la matinada del día 20 de Juny, alguna cosa no em deixa dormir desde fa més d´un hora. Es hora d´alçar-se, una ducha, em pose l´equipatge i a desdejunar. Són les 5,30 hores, uns cent ciclistes desdejunant com bèsties al menjador de l´hotel, no m´ho puc creure, i jo entre tots ells !!!
El trajecte amb autobús del hotel cap a Sabiñánigo, va ser molt especial per ami, tot el món preparant-se, vestint-se, es respiraba concentració, amb la música ben alta i escollida per l´ocasió, moments de silenci, jo amb la pell de gallina, sensació indescriptibe a tot el cos.
Es dona l´eixida, i quan m´adone, ja estic a la meta. Realment he gaudit molt i sense sofriment, se m´ha fet molt curta.
Les que si que tenen mérit són les nostres dones que han suportat el fred dels pirineus per tal d´animar-mos (les fotos amb les mantes enrotllades, no tenen preu), i grácies al seu suport hem gaudit molt més d´aquest viatge i de la marxa.
L´ambient en meta també es indescriptible per a mi, tot el món amb cara de satisfacció, tots interesant-se pels companyers i les seues peripècies, menjant pasta, i esperan´t els que falten per finalitzar. Alguna cosa molt especial sentim tots, ningú te ganes de anar-se´n, no volen que s´acabe.
Al trajècte fins l´hotel, l´eufòria no ens deixa sentir el cansament, i amb felicitacions mutues, gaudim tots junts del sopar amb la sensació d´haber complit un somni.
Agraïments per la bona organització del viatge a tots els que han col.laborat, i al que no ha faltat de res, bona companyía, bon menjar, bons trofeus......
Consue ha quedat igual d´encantada que jo, amb la companyía, i l´ambient a Sabiñánigo. Ella en diu que hi ha que tornar, però la pròxima ho fará amb bici.
Espere que el club ciclista de Guadassuar continúe fent activitats con aquesta, que uneixen els seus membres i les seues famílies. (molt més que un club ciclista)
Només em queda agrair a tots l´acolliment rebut.
A la gent de Guadassuar que no perteneix al club, només dir-vos que al poble teniu la millor mostra del vertader valor humà, esperit esportiu i la competència sana.
Oscar García Oroval - Algemesí, 22 de Juny de 2.009.
Per casualitats de la vida, el company César em va “liar” per inscriure´m a la quebrantahuesos, jo no sabía on anava, però ell em va dir que hi había un grup de “bona gent” de Guadassuar que había organitzat el viatge, amb acompanyants, i la idea em va agradar.
Vaig començar en entrenar en sollitari al mes de febrer, amb molta illusió però poca fé, la “llegenda de la quebrantahuesos” m´atemoría. Un més mes tard, vaig començar a entrenar amb la gent de Guadassuar, (tenía raó César, molt bona gent, que em va acollir al grup com un més).
Recorde aquelles primeres vesprades de Dissabte amb Ernesto, Vicent, César, etc., que gaudía de les meues primeres eixides amb companyía, amb un sofriment que no podeu imaginar per poder seguir-los, e intentant aprendre el máxim d´ells. No oblidaré les primeres eixides de diumenge, ja més numeroses, aprenent a rodar en grup, amb el bon rotllo de la gent, i el bon ratet de l´esmorzar. També em queda grabat a foc, el patiment de vore´m les pulsacions pels núvols i un dolor de cames indescriptible, (mentre Bernardino em deia “¿¿Com et ve el traje, Oscar ??, he,he,he.”)
En poc de temps em trobe bé físicament i amb la moral molt alta, gracies al recolzament de tot el grup, y puc aconseguir completar etapes inimaginables per a mi, com les de Cortes o Fontanars, a les que s´aprècia a aquest grup un especial companyerisme.
Arriba el día d´eixir cap a Sabiñánigo, no em trobe molt bé físicament, un dolor estrany........ però quan arribe a Guadassuar, veig l´il.lusió a les cares de tots, que em contàgien ràpidament. Consue i jo Coneixem a la resta de gent que viatjará, tots molt amables, ens fan sentir entre amics.
El viatge es fa molt amè, entre bromes i chistes, el trajècte i el día es fan curts. Prompte a descansar. “L´endemá ens espera L´infern” - Juanlu Esteve -.
Són les 4,30 hores de la matinada del día 20 de Juny, alguna cosa no em deixa dormir desde fa més d´un hora. Es hora d´alçar-se, una ducha, em pose l´equipatge i a desdejunar. Són les 5,30 hores, uns cent ciclistes desdejunant com bèsties al menjador de l´hotel, no m´ho puc creure, i jo entre tots ells !!!
El trajecte amb autobús del hotel cap a Sabiñánigo, va ser molt especial per ami, tot el món preparant-se, vestint-se, es respiraba concentració, amb la música ben alta i escollida per l´ocasió, moments de silenci, jo amb la pell de gallina, sensació indescriptibe a tot el cos.
Es dona l´eixida, i quan m´adone, ja estic a la meta. Realment he gaudit molt i sense sofriment, se m´ha fet molt curta.
Les que si que tenen mérit són les nostres dones que han suportat el fred dels pirineus per tal d´animar-mos (les fotos amb les mantes enrotllades, no tenen preu), i grácies al seu suport hem gaudit molt més d´aquest viatge i de la marxa.
L´ambient en meta també es indescriptible per a mi, tot el món amb cara de satisfacció, tots interesant-se pels companyers i les seues peripècies, menjant pasta, i esperan´t els que falten per finalitzar. Alguna cosa molt especial sentim tots, ningú te ganes de anar-se´n, no volen que s´acabe.
Al trajècte fins l´hotel, l´eufòria no ens deixa sentir el cansament, i amb felicitacions mutues, gaudim tots junts del sopar amb la sensació d´haber complit un somni.
Agraïments per la bona organització del viatge a tots els que han col.laborat, i al que no ha faltat de res, bona companyía, bon menjar, bons trofeus......
Consue ha quedat igual d´encantada que jo, amb la companyía, i l´ambient a Sabiñánigo. Ella en diu que hi ha que tornar, però la pròxima ho fará amb bici.
Espere que el club ciclista de Guadassuar continúe fent activitats con aquesta, que uneixen els seus membres i les seues famílies. (molt més que un club ciclista)
Només em queda agrair a tots l´acolliment rebut.
A la gent de Guadassuar que no perteneix al club, només dir-vos que al poble teniu la millor mostra del vertader valor humà, esperit esportiu i la competència sana.
Oscar García Oroval - Algemesí, 22 de Juny de 2.009.
.Bon dia de nou, Oscar, hem rodat junts este mati, pero ahir no hem dona temps a pegar una miradeta al blog i per tant no havia llegit la teua crònica.
ResponEliminaMen´alegre molt al veure que ja t´ha enganxat, de manera sana, la dinàmica del nostre grup d´amics, perquè a la fií això es el que som i mes si cap al vore que Consue s´ho ha passat tant be. A vegades, ja saps (ara que no ens escolten), les dones son un poc mes particulars alhora de integrar-se.
Be, amic. Sols em queda, en el meu nom i en el de tots els components de Guadassuar (i algun element importat de Algemesí), el agrair-te les teues paraules i dir-vos, a tots dos:
UNA ABRAÇADA I BENVINGUTS AL CLUB!
Eduardo.